- Català
- Castellano
Quina imatge té la ciutadania de Barcelona sobre els joves migrants extutelats que viuen a la ciutat? Els mitjans de comunicació n’han construit sovint una imatge única, criminalitzadora i simplificada. Qui soc pretén incorporar una visió del col·lectiu construida des de dins, amb les seves pròpies reflexions i vivències.
La Judith no es diu Judith. Es va canviar el nom per encaixar millor al nostre país, però això no és ni de lluny el més difícil que ha fet des de que va marxar de Nigèria quan només tenia 10 anys. Igual que ella, en Marouane i en Youssef van haver de deixar enrere el Marroc i tot allò que coneixien per buscar un futur millor a Europa quan encara eren menors d’edat.
Fins al moment d’aquell viatge, les seves tres històries tenien poc en comú. Quan van arribar a Espanya, però, es van trobar formant part d’un mateix col·lectiu: el dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA).
“Qui soc” explora la realitat que hi ha darrera d’un acrònim que els mitjans de comunicació han convertit en una etiqueta vinculada a fets delictius, marginalitat i criminalitat.
Amb les reflexions de la Judith, en Marouane i en Youssef descobrim les conseqüències de la xenofòbia i el racisme estructural en la pell de tres joves que, tot i la soledat, la por i el rebuig que han patit, tenen la ferma determinació de fer-se un lloc propi al món.
Generació d'un relat emancipador
El jovent extutelat son nois i noies que han viscut part de la seva infància i/o adolescència en un centre de menors degut a la pèrdua de lligams familiars. Aquesta pèrdua de lligams familiars genera vulnerabilitats molt importants, especialment en el col·lectiu de joves que han fet un procés migratori.
La majoria de nois i noies que pertanyen a aquest col·lectiu no compten amb el suport ni de l’administració pública ni d’entitats socials en l’impacte que té en les seves vides complir 18 anys i trobar-se que han de ser persones autònomes d’un dia per l’altre. Emancipar-se suposa per la majoria de joves fer un canvi molt gran, d’un dia per l’altre trobar un pis per viure, trobar una feina i mantenir-la, gestionar la documentació i els tràmits per una persona estrangera.
El joves sols arribats a Barcelona després de processos migratoris son, a més, un col·lectiu fortament criminalitzat per l’opinió pública.
Part d’aquesta vulnerabilitat és deguda a la insuficient resposta per part de l’administració que actualment ofereix un servei d’acollida insuficient a la demanda d’asil i refugi per part d’aquest col·lectiu, que els empeny a l’exclusió social, tan mal vista per la nostra societat. Per altra banda, la falsa imatge promoguda per alguns mitjans de comunicació i formacions polítiques d’extrema dreta, i els silencis de les formacions no tan extremes ni tan de dretes, ha contribuït a la criminalització d’aquests joves difonent missatges falsos.
Aquests joves son moltes vegades vistos com persones externes a la nostra comunitat, dificultant així la seva acollida i integració als nostres barris i ciutats. En definitiva, la construcció d’una imatge estereotipada i falsejada: delinqüència, ús de drogues, masclisme, violència, etc... encara els ha vulnerabilitzat més, capgirant la idea que en té una part important de la nostra societat: en comptes de ser persones necessitades de protecció, son vistes com persones perilloses per la nostra societat de qui cal protegir-se.
Guió i direcció Pablo A. Zareceansky Montserrat | Producció executiva Sonia Ros Muriel | Direcció de producció Raquel Bonell Barrachina | Cap de producció Ariadna Seuba Serra | Direcció de fotografia Cris Pérez Ruiz | Muntatge Marina Freixa Roca | So directe Pau Lopez, Diego Pedragosa | Recerca i documentació Laura Bergamini | Facilitació de vídeo participatiu Silvia Cepero | Postproducció de color Cris Pérez Ruiz | Sonorització i mescles Miquel Àngel Riaza, Gisela Maestre. La Fabrica de Carbón | Estudis so entrevistes La Sexta Baixa, Oscar Garcia-Bragado Garzo, Diego Pedragosa | Disseny gràfic Nikita Bashmakov i Manuela Ospina Pedraza | Comunicació Mar Redondo i Justel | Gestió econòmica Ivan Gordillo
Agraïments: Abel Fernández Figueras, Juantxo Gil Robles, Maite Vaquero Camps i Raul Rodríguez Moraga