Gdeim Izik, el campament de la resistència sahrauí

La Isabel i l’Antonio són activistes. S’han despertat amb el soroll estrident de les sirenes i la remor de milers de crits. Han agafat les poques pertinences que han pogut, entre elles la videocàmera. L’encenen i graven el que els seus ulls encara no es poden creure: l’assalt salvatge i la destrucció del campament de protesta més gran aixecat mai al Sàhara: Gdeim Izik.

Les forces de seguretat marroquines cremen haimes, llencen gas lacrimogen i colpegen a qui troben al seu davant. Trets. Criatures, gent gran, homes, dones, tots corren per escapar. Els joves responen llençant pedres a la policia armada. Un grup protegeix als activistes estrangers. Els diuen que és hora de marxar, ara corren perill. El sol surt i s’aixequen columnes de fum negre a l’horitzó. La Isabel i l’Antonio fugen enmig del caos, en un 4×4 a través de la terra àrida del desert. Intenten establir contacte amb la premsa internacional. Els inutilitzen el telèfon per satèl·lit. Els esperen nou dies amagats en un pis franc, durant uns dels fets més foscos de la història de l’Estat marroquí. Ara, la Isabel i l’Antonio, han de trobar la manera de fer arribar les imatges al món. No serà fàcil.