Defensa la cooperació

Defensa la cooperació, ens hi va la vida. Al llarg de tot l'any, la campanya ha desgranat les raons que ajuden a capgirar arguments com ara “primer els de casa” subratllant la feina de proximitat de la cooperació municipal i recollint la idea central que treballar en cooperació és treballar per a garantir els drets universals: si es retallen pressupostos totes sortim perdent i perdem drets.

El patriarcat és un sistema que oprimeix, margina i agredeix les dones pel simple fet de ser-ho, i afecta a escala global. Obviar aquesta realitat en el moment de dissenyar projectes de cooperació implica oblidar-se de la meitat de la població mundial. La pandèmia que hem viscut és la prova més contundent que la preocupació per la salut és un fenomen global, i que garantir l’accés a una atenció sanitària, universal i de qualitat no és només una necessitat, sinó l’única manera de combatre malalties com les que ara mateix ens afecten. El planeta és un lloc compartit i l'estem destrossant. El canvi climàtic no és una abstracció, ja és una realitat. Necessitem la cooperació per fer front a règims més inestables de pluja, augment de temperatures, pèrdua de sòls fèrtils, pujada del nivell del mar, noves malalties, etc. 

Els municipis catalans s’han implicat durant aquests anys en la crisi del refugi, a demanda d’una ciutadania que no veia cap resposta satisfactòria en l’Estat i que volia formar part de la solució a una situació indignant. Els valors dels quals hem fet gala a Europa durant dècades i que n’eren part constitutiva, s’han vist trepitjats i deixats de banda per la por als partits d’extrema dreta i el racisme institucionalitzat. El món local, però, ha respost en la mesura de les seves possibilitats, conscient que qui havia de garantir finalment la integració a casa nostra de les persones que fugen de la guerra, les persecucions, la pobresa o els desastres naturals, eren els municipis i les comunitats. 

L’educació és un dret fonamental en el qual els nostres municipis hi han treballat molt durant anys. Juntament amb la salut ha estat l’àmbit més important, ja que es considera que qualsevol societat justa comença a construir-se per aquests dos puntals. Com la salut, el nivell educatiu determina les oportunitats que una societat pot oferir a la seva ciutadania, i el gaudi de la resta de drets. En aquest sentit, és complementari i transversal a la resta: sense educació és més difícil generar ocupació digna i de qualitat, garantir la participació i societat més democràtiques i avançar en la lluita contra qualsevol opressió individual o col·lectiva. Sense educació, és complicat que les dones tinguin ple coneixement sobre els seus drets, com també és complicat desmuntar els discursos violents que tant ens amenacen avui en dia.