Dale la vuelta

Premissa

No hi ha una única raó darrere de la segregació per gènere a les carreres universitàries: tradició històrica, pressió del grup, trets de gènere que responen a estereotips… No obstant això, al subconscient col·lectiu al final hi ha la percepció que certs estudis són coses de nois i altres, de noies. Per aquest motiu, la proposta de campanya, més que apel·lar a motius i arguments de tipus exclusivament racional, cerca combatre el prejudici apel·lant a un mecanisme inconscient.

La campanya, per tant, vol provocar un «clic» a la ment del públic que la rebi: la persona, de manera involuntària, cau primer a l'estereotip de gènere per, en una segona etapa, adonar-se dels seus prejudicis i comprendre que la decisió de quina carrera estudiar no ha de continuar reproduint aquests mateixos estereotips.

Concepte

La campanya es basa en la representació de dos perfils professionals des de l'esquena, de manera que sigui impossible identificar si es tracta d'un home o una dona. Aquesta representació pot utilitzar com a element diferenciador l'uniforme de treball (el personal d'infermeria i els astronautes —enginyers— fan servir la mateixa roba per a tots dos gèneres, per exemple) o l'entorn on desenvolupen la seva professió (la consulta d'un terapeuta, una sala de servidors informàtics).

Encara que el públic només vegi un uniforme o una silueta en un entorn laboral, automàticament associa la professió amb un gènere concret: cau a l'estereotip inconscient. Tot seguit, la campanya «dona la volta» a aquesta figura professional perquè el públic descobreixi que darrere s'amaga la cara d'una dona o un home. En aquest moment es produeix el clic i el públic es planteja la pregunta: «Per què no puc ser jo?».