Acompañar para romper el silencio

Hi ha històries que són difícils d’explicar. Les persones que pateixen la violència sovint no tenen la possibilitat de demanar ajuda, ni la força per parlar. I el silenci és una càrrega que pesa, que paralitza, que s'enquista i que et persegueix. Narrar un episodi violent suposa haver d'enfrontar el trauma, la culpa, l'estigma i la vergonya de ser considerada una víctima. Per enfrontar tot aquest dolor, cal sentir-se acompanyada.

Al Centre Sir[a] porten molts anys fent aquesta feina. Acompanyant perquè les persones puguin recuperar el control de les seves vides, de les seves històries, de la seva veritat i dels seus silencis. 

Acompanyar per trencar el silenci

La violència és una amenaça, un acte que aconsegueix instal·lar la por en la teva vida i en la del teu entorn, que vol fer callar les persones i servir com a advertència. Quan la violencia es pateix, produeix ferides que no sempre deixen marques físiques, però que sí que t'anul·len, t'aïllen i et silencien. Amb ella, ve la culpa: el remordiment d'haver-te plantat o no davant l'amenaça, i la vergonya d'haver-la patit. A més, qui compta amb el monopoli de la violència contínuament et treu la paraula. És algú sorollós, a qui res li sembla prou violent per ser considerat violència. El silenci i la violència sempre van de la mà.

Trencar el silenci implica fer front a tot això. Significa rebutjar la humiliació, la culpa i la mentida, i acompanyar les persones fins a trobar un sentit a la seva experiència. Contribuir que recuperin el control de les seves vides i de les seves històries. Trencar el silenci implica plantar cara als qui produeixen aquesta violència i exigir justícia i reparació. L'objectiu de Sir[a] és continuar reportant cada cas d'abús, de violència i de tortura, alhora que seguir recolzant els processos de justícia i rehabilitació de les persones afectades.