Baula

Un homenatge als 5 Premis Nacionals de Cultura

De la quotidianitat més íntima, de la primera espurna, de la creació en estat pur... a la comunitat, al sentit que aixopluga altres sentits, altres emocions i inquietuds. La cultura és un recorregut ple d’aprenentatges i contactes, de revolts, de canvis, de fites i transvasaments. La creació és una cadena de transmissió que va del primer públic —la persona amb qui conviu el creador o creadora, qui més a prop es troba d’ell o ella, qui l’influeix directa o indirectament en la quotidianitat— fins a l’últim, nosaltres —espectadors, comunitat, societat—.

Així, la transmissió cultural: d’ànima en ànima, de mà en mà, d’ulls en ulls, de sentit a sentit, en cada baula que connecta els creadors i les creadores amb el nosaltres, el públic. Per on passa, aquest doll —enèrgic i elèctric— de vida, d’idees, de connexions? Quin recorregut fa?

És aquí, en aquest trajecte, on ens volem aturar. Qualsevol obra, creació o manifestació artística –i també qualsevol acció en pro del bé col·lectiu– ha traçat aquest camí, singular i únic, fet de connexions, però que també parla de nosaltres com a peces que formen part d’un tot. Som una suma d’experiències i de relacions. Som comunitat. Som baules.

En el recorregut, de baula a baula, entendrem les raons, especificitats i metodologies de l’artista, els creadors i creadores i els projectes culturals. Són al centre d’aquest camí que traçarem: què els fa singulars i valuosos? Quines singularitats tenen? On és l’espurna de la seva obra i accions? 

Plantejament

En aquestes baules —un transbord d’idees, coneixements, emocions i accions—, proposem fer un viatge a l’origen, on el públic té un sentit primordial. “Públic”, perquè allò que crea l’artista ens és ofert per gaudir-ho. I “públic”, perquè tots volem una sala plena, un auditori entusiasmat, un lector còmplice, uns espectadors confidents i propers. Unes baules, però, que ens faran plantejar el viatge en una recerca inversa: volem arribar al “primer públic”, per entendre d’on surt l’obra, per veure les persones que ens fan ser com som, aquelles amb qui compartim la vida, la feina i els espais quotidians.

Aquesta connexió entre baules demostra que els Premis Nacionals de Cultura del CONCA tenen un altíssim valor, en tant que són un bé comú, del públic. La demostració que tots els creadors ho fan arrelats a una rutina plena de vivències, convivència i gent. Una realitat magmàtica, en diàleg i xocs constants, de gest a gest, d’experiència a experiència. Plena d’individus que sumen nous matisos i valors a la cadena que acabarà convertint tot això en art.

Per tal de plasmar aquesta idea, la proposta conceptual del documental passa per centrar-nos en cada premiat a través d’aquestes petites relacions que estableixen en la seva feina. De cada guardonat, mostrem dues converses d’aquest primer públic, i tracem el recorregut que fa fins que la seva obra acaba oferta a la societat, al públic final. Un crescendo d’intensitat progressiva: de la intimitat i la solitud creativa fins a la coreografia multitudinària que suposa estrenar una obra en un teatre. De la introspecció a l’expansió, de la intimitat a l’obertura.